Mario Pasqualotto

@ Pintura

Mario Pasqualotto (Barcelona, 1953)

SOBRE L’AUTOR

Artista multidisciplinar que estableix una connexió entre l’element obtingut de la terra i la seva transformació com a resultat d’una manipulació. El material ha de posseir una cosa ancestral, tectònica, fent al·lusió al temps: coure, plom, pedra i fòssils. La fragilitat de l’existència, el temps fugisser, la vida i la mort són una constant a la seva obra. El que és pictòric i el que no ho és es troben sota el mateix concepte, mitjançant objectes quotidians que assimilen una nova funcionalitat de caire estètica. S’identifica com a fill de l’ art povera, de Luciano Fabro, de Merz o Kounellis i fins i tot de Tàpies.

 

SOBRE LA PEÇA

Títol: Basar del Desig / Life is a Journey

Tamany: 120 x 120 cm

A la série “El basar del desig” treballa amb bosses de plàstic, les de les compres de cada dia. Pasqualotto les deforma fins a donar-les una nova forma, comprimint-les entre planxes de metacrilat, il·luminant-les amb neons; amb la llum apareixen com e vitralls, resplendint el simulacre: no és pintura, tan sols n’és la seva aparença, i per tant, molt més il·lusionista i molt més metafísica.
La utilització de les paraules impreses a les bosses, amb les que crea una nova realitat poètica, és la que li permet jugar amb diferents nivells d’ironia o de tendresa. La seva obra parla de temps, de fragilitat, de viatge, de turisme i societat de consum… Les bosses són una icona de la societat industrialitzada, que s’ha fet imprescindible en la vida quotidiana de totes les classes socials; tenen una vida efímera, es reutilitzen i es llencen, però Pasqualotto en va recollint i col·leccionant de tants països com pot, fent-ne un veritable mapa: porten paraules dels països d’origen, van d’un lloc a un altre, d’un país a un altre… unes vegades són portadores de necessitats quotidianes i d’altres, de somnis llunyans, són el signe del món contemporani com un gran basar i d’un munt de desitjos en una societat basada en el mercantil i en l’espectacle, però en la que encara hi pot quedar lloc per als somnis.