David Mocha (Reus, 1982)
SOBRE L’AUTOR

David Mocha (Reus, 1982) és Graduat en Humanitats, Tècnic Superior d’Arts Plàstiques i Disseny en l’especialitat de Fotografia Artística i posseeix un MÀSTER en Fotografia d’Autor i Projectes Professionals per l’Escola LENS d’Arts Visuals de Madrid. Interessat per les possibilitats del llenguatge documental, Mocha utilitza imatges del món real per a construir territoris subjectius i de ficció. Especialment interessat en les relacions entre territori, llibertat i poder, amb les seves fotografies tracta de reflexionar sobre els processos de construcció i representació del paisatge contemporani. La seva obra artística ha rebut diferents premis i beques destacant el premi FotoPres la Caixa pel seu treball Bonavista, sèrie que recentment ha estat adquirida per la Col·lecció Nacional de Fotografia de la Generalitat de Catalunya, i la publicació homònima de la qual va ser finalista a millor fotollibre en Els Rencontres d’Arles. El seu treball El Paradís es va exposar en Centre Centre Cibeles a Madrid i forma part de l’exposició col·lectiva i de la publicació “[Un cert panorama] …recent fotografia d’autor a Espanya”. Les seves exposicions, individuals i col·lectives, s’han pogut veure en certàmens com el Festival Internacional de Fotografia SCAN, Outono Fotogràfic, Festival Internacional PhotoAlicante o espais com Caixaforum Madrid i Barcelona, Fundació Canal o Fundació Forvm a Tarragona.

SOBRE LA PEÇA

Títol: El paradís

Tamany: 81 x 63 cm

Impressió digital sobre paper Hahnemühle Photo Rag Pearl muntada sobre Dibond i enmarcada. Edició de 3.
La idea de paradís s’ha representat tradicionalment a través dels jardins, llocs bells on se’ns promet la joia eterna, un territori ideal massa perfecte que amaga en la seva forma una voluntat de dominació. És un lloc voltat d’on no es pot sortir, regit per unes certes normes que no es poden transgredir. El jardí és un espai utòpic i irreal, símbol de l’enganyós i de l’artificial, on l’home selecciona, sotmet i ordena una naturalesa que ha creat a la seva mesura El Paradís és una mirada parcial i il·lusòria de la realitat, en la qual el jardí es converteix en un recinte estrany i opressiu que congela i atrapa tot el que està en ell. La fotografia fragmenta i deforma la totalitat del jardí per a representar-lo com un món tancat, un hortus conclusus on els seus habitants vaguen sense rumb per un espai immòbil en el qual no transcorre el temps, perduts en la recerca del paradís.