Aida Pallàs

@ Fotografia

Miralcamp, 1992 | Sant Sadurní d’Anoia (actualitat) – www.allaroundthe.art – @allaroundthea
SOBRE L’AUTORA

Des de petita se’m va inculcar la passió per la fotografia, ja que la vaig viure de primera mà gràcies al meu pare, fotògraf de professió. Les seves càmeres em generaven un gran respecte, no sols per ser l’eina de treball imprescindible per al meu pare, sinó també per la gran capacitat de comunicació que adquirien a les seves mans. Anys després la vida em portaria a estudiar fotografia a l’EASD Serra i Abella, on vaig poder dur a terme diversos projectes que naixien de les inquietuds que es movien dins meu.

Tot i sentir-me identificada amb diversos estils dins del món de la fotografia, m’agrada moure’m entre l’àmbit narratiu i documental. Aquestes dues branques em donen la possibilitat d’explicar infinitat d’històries que atrapin l’interès de qui observa, convidar a la reflexió i a qüestionar tot allò que ens envolta, des d’una perspectiva emocional i humana.

 

SOBRE LA PEÇA

Nom del projecte fotogràfic: Metanoia

Nom de la fotografia: Curfew

Fotografia en metacrilat

Tamany: 50 x 70 cm

Després de viure un canvi de residència -de Mollerussa a Sant Sadurní d’Anoia- vaig poder viure, en primera persona, el dia a dia de la Ciutat Comtal. La manera de viure (a) la gran ciutat, diferia molt d’aquell estil de vida que em resultava familiar, ja que anteriorment havia viscut en poblacions més rurals. Aquestes diferències que veia diàriament, de camí a la feina, van causar un gran xoc en mi.

Anys després, arribada la pandèmia, vam experimentar una situació mai vista abans. Els carrers, el transport públic, els edificis – entre altres – estaven tan desèrtics que no semblaven el mateix lloc. La covid havia transformat completament la vida de les poblacions i, amb elles, es transformava també la manera en què les vivíem les persones, adaptant-nos a una manera de viure molt diferent de com ho havíem fet fins feia poc. Aquest canvi de vida tan brusc, en una ciutat tan gran, em va impactar tant que em semblava estar vivint una història de pel·lícula distòpica.

Aquestes dues vivències van ser el punt de partida per crear aquest projecte fotogràfic, anomenat ‘Metanoia’.